|
|
|
Escrit per Administrator
|
|
dijous, 30 d'octubre de 2008 20:01 |
 22 d’octubre
“La pintura mat a la llarga cansa menys que la brillant”, em diu l’expansiu pintor de parets. Un estimable precepte literari, com hi ha món!
* * *
En uns estudis televisius, abans que en toque el torn entrevisten un càrrec públic de la rodalia. A la sala d’espera, un segurata com un armari de dues portes ens repassa amb descarada malfiança a l’editor i a mi. Som ineludiblement de la morfologia dels sospitosos habituals? Sota un caçadora de cuiro s’endevina, al costat esquerre, un bony pronunciat, que cal suposa que no és precisament l’entrepà de l’esmorzar del guardià. No veuré l’entrevista perquè no tinc televisor. El que tenia es va cremar, en un fumejant atac d’indignació, enmig d’unes notícies farcides d’imatges d’algun dels quaranta conflictes bèl·lics que quasi sempre cremen al planeta ( no tots mereixen ni un breu als periòdics). Ho vaig interpretar com una revelació. He guanyat temps i pau.
23 d’octubre
Cel gris. Un gris clar, amb alguna sanefa d’atzur límpid, com per reproduir-lo, a l’oli, en algun altaret de sant o marededéu. També la meteorologia s’explica prou a còpia de paradoxes.
La ràdio de primera hora. L’ex-president Aznar carrega contra l’ecologisme. Diu que és el nou comunisme. I que això del canvi climàtic és discutible, però si resulta que sí que n’hi ha, en to cas ja s’ho apanyaran els besnéts. El personatge presenta una estranya conjunció de pensament obtús i perversitat cínica. Si el Dret Internacional no sofrís tan esgarrats greus, probablement aquest tèrbol entretenidor estaria processat.
* * *
Una peça qualsevol de teatre d’entrada ja ofereix un avantatge gran: no hi haurà cap persecució amb cotxes.
24 d’octubre
Un agent de la cosa cultural m’ho torna a dir: “encara ens cal picar molta pedra”, és una expressió, com un “mantra” que es va repetint molt darrerament en els ambients de les indústries culturals.
Alguns portem lustres picant pedra, i ja en tenim les costelles molt baldades de l’exercici, i no sabem si tindrem prou energies per seguir-la picant. A més, és ben fatigosa la sensació del poc forat que li hem fet al rocam. Fa tant que demanem normalitat, sempre amb el vent de cara, que la dèria ens ha construït ben poc normals ( per no dir malaltissos).
* * *
CARTA DE RIMBAUD
Ni la cremor extrema de la lucidesa,
ni la pirateria audaç en els crepuscles
de la rebotiga salvatge del món.
Ni les síl·labes mesurades a espasmes irrepetibles,
ni l’oripell a la tomba jove...
Au va, plega, rendeix-te, torna
a la màquina del milió a esperar
el berenar de la protecció maternal.
Aquest negoci és per a lladregots sense escrúpols,
per a corsaris d’àlgebra astuta en nits sense lluna.
25 d’octubre
Sol tendral enmig d’una fresca amb enyor de cims nevats. Recanvi definitiu de la indumentària. Crec que tot influeix en l’escriptura. Per tant, crec que la densitat tèxtil aporta altres registres i textures a la prosa. Surto al carrer ja escrit. Al periòdic, un retrat del narrador Rafael Chirbes, en el seu estudi alacantí, entre tarongers i calmes on potser brolla un reguerol d’aigua en un racó o altre, on els pardals i el motors profitosos del veïnat deuen acompanyar el seu mut teclejar en un ordinador portàtil. Veig que Chirbes és també un fervent seguidor del vell Miguel Torga. Aquest detalls donen més informació, per mi, que totes les declaracions i propòsits. Chirbes fa oli casolà i, segons el periodista que el descriu, mulla l’engruna del pa del dia a la taca daurada del plat. Tot aquest hedonisme directe es nota en l’autor de “Mediterráneos”.
Cafè a la plaça. Amb la claror tèbia, amb la proximitat de les humitats insistides de fa poc, la vegetació municipal respira esponerosa. Conversa amb l’amic. Qualsevol dia farà trenta anys que ens coneixem. N’hem passat de tots colors. L’atzar ens ha reunit novament en la vila costanera. Ens sabem tan bé, que amb una sola mirada ja ens entenem, i, segons com, ja parlen més fondament i millor els silencis que les paraules. Deu ser aquest el senyal d’una autèntica amistat: el nivell de comunicació dels silencis compartits.
* * *
Una tarda dels anys cinquanta del segle passat, el poeta Manuel Machado anava per un carrer de Sevilla i es trobà que un “cantaor” i guitarrista, que demanava almoina, recolzada l’espatlla en un mur, cantava uns versos seus, encaixats en la graella d’una solar “bulería”.
El poeta li preguntà al guitarrista d’on havia tret aquells versos que cantava, i el guitarrista li contestà: “son populares; son del pueblo”.
El poeta somrigué, íntimament satisfet, i li deixà unes monedes al guitarrista cantador, doncs n’era ben conscient que li acabaven de donar la més alta distinció en l’ofici: que un text seu passés a ser substrat popular; que la gent se’l hagués fet seu i cregués que la saviesa popular l’havia confeccionat.
La musicalitat dels versos dels dos Machados també és germana, si llegim
sense manies. Ara, la temperatura ètica d’un i l’altre ja són figues d’un altre paner.
26 d’octubre.
Claror tendral. Convida a fer el flâneur per barris sense vehicles, amb la bugada estesa al sol dels supervivents del furgó de cua, amb aroma salobre dominant la lentitud dominical i potser algun matinador sofregit en volada ondulant...
Miro versos. Materials dels darrers anys. Els pentino. Els provo adjectius. Els escuro foscors i runes barroques. Ofici de bojos.
El canvi d’horari ( els estats també manen dels rellotges, els mecànics i els biològics) procura somnolències mal escurades. Hi ha un regata de veles llatines a la mar propera. Una marca comercial ofereix un aperitiu amb musclos i cervesa al moll, i ha concentrat també automòbils antics.
M’acullo a la actualitat de l’humanisme la resta d’hores. L’actualitat de l’humanisme somnia Spinoza tot polint lents amb una calma impertorbable, i després escrivint amb prosa curosa les seues filosofies agudes. L’actualitat de l’humanisme pensa Vermeer calculant les perspectives d’una nova tela que mai no veurem, però que podem endevinar lluminosa i amb algun enigma de quietuds humanes a l’entranya. L’actualitat de l’humanisme pot fer coetanis Wilde i Capote.
27 d’octubre
Espero una telefonada administrativa que no acaba d’arribar. S’anuncia, però no arriba. La quantitat de superposicions, en la teranyina burocràtica, que cal fintar per arribar a un objectiu concret, menor, diàfan, pot acabar amb la paciència de qualsevol. Càrrecs tècnics, càrrecs de confiança, comissaris polítics, funcionaris desganats, regidors amb presències intermitents... Les duplicitats són immenses. Però aquest debat, quan apareix, va amb molta sordina. Perquè fa l’efecte que en el fons tots els grups, totes les sigles, hi estan d’acord, i només esperen l’oportunitat per recanviar els rostres i deixar els càrrecs i filtres.
A primera hora hi ha una lluneta, com fulla gastada de falç blanca, sobre una polpa aigualida amb gradacions ataronjades, moradenques, rosades i color rovell d’ou. Un firmament com per ser repintat per Fortuny, en una escena de genets i mercaders amb turbants i rostres afuats i obscurs.
28 d’octubre
Grisor al firmament. Entra més fred. Arriba de les regions glaçades del globus, segons prediquen els de les previsions. Les notícies de la ràdio. Les lloances a un difunt públic. Un tipus d’un reaccionarisme ben ibèric es presentat com a conservador dialogant. Els autèntics conservadors dialogants haurien de protestar. Però, ja se sap que el costum del país és guardar respectuós silenci sobre l’absent, o exercir una hipocresia de lloances més o menys fredes, o tèbies. I, darrera la figura del cap de l’empresariat mort, un cop més, també, el costum del dirigents de no saber marxar a temps de l’escenari. Un home que no va permetre cap renovació en el seu regnat, que va ensenyar la dent més implacable, sobretot en el darrer tram del seu mandat, és presentat com un agent dialogant i conciliador. Però aquestes falsificacions duren poc. Passat un temps, tot torna al seu lloc, i els qui ara el lloen per pur tràmit de certa cortesia el tindran d’exemple sobre què no s’ha de fer. En els darrers anys hem vist a bastament com més que cultura empresarial assaonada i constructiva hem tingut l’ànsia de l’especulació. Ara en rebem els resultats. I, a pagar-ho, els de sempre.
Dimecres, 29 d’octubre
Som nosaltres els qui els hem fet a la nostra limitada semblança. Humans, perfectibles, per tant. ¿Pot fer un dibuix semblant un seguidor de l’Opus que un sacerdot en la trinxera de la teologia de l’alliberament? Potser tenia raó el moralista Jules Renard en escriure que Déu no creu en el nostre Déu.
* * *
L’eurocentrisme s’entusiasma amb el que presumeix un triomf de Barak Obama. La patacada pot ser de pronòstic. De l’Amèrica profunda arriben senyals inquietants que el optimistes impertèrrits obvien o ignoren. En les darreres hores s’ha conegut també un complot de neo-nazis per liquidar el líder demòcrata, una possibilitat que forma part de la tradició política dels USA. Obama representa l’Amèrica culta, una centralitat centrista, no ens enganyem, allò que per aquests solars hauria de ser –i encara no ho és- el Partido Popular. En tota la campanya no ha fet la menor referència a ni tan sols una regulació de les armes de foc. El candidat que entrés de ple en aquesta qüestió perdria irremissiblement. Obama representa, sí, l’Amèrica il·lustrada (la que, si més no, no pensa que cal trobar la tomba dels mítics Adam i Eva), ara farà falta saber si en realitat és majoritària, com la pensen alguns optimistes professionals. En una setmana ho sabrem. Ara, una cosa cosa és clara: a les eleccions imperials ens haurien de deixar votar a tots els afectats per les seues polítiques, una bona porció del planeta.
|
 | Los fondos recaudados se destinarán a alguna organización que investigue este complicado tipo de cánceres
En la jornada de despedida de Nico no faltaron las muestras de cariño de familiares, amigos y Més... |
 | Allí se hallaban suelos forestales, zonas de cría del aguilucho cenizo, hábitats prioritarios ricos en orquídeas y especies protegidas
En un duro comunicado Ecologistas en Acción culpabiliza al caos Més... |
 | Suben y bajan del castillo por la misma calle lo que molesta a algunos comerciantes excluidos de la ruta o dejan propina en el autobús de línea
El primer contingente de jubilados austriacos, que llegarán Més... |
 |
En 1978, en Cinctorres, la familia Deusdad creó el restaurante Ring. En 2000 Deusdad Molinos adquirió la Casa Crispin, antigua casa señorial del pueblo, para convertirla en lo que hoy es Més... |
 |
L'Ajuntament de Vilafranca està ultimant els preparatius per posar en marxa una Aula Mentor, que permetrà als veïns de la localitat accedir a formació oficial a distància. El consistori està Més... |
 |
Las plazas de toros singulares o históricas de la Comunitat Valenciana tendrán su futuro garantizado gracias al Reglamento de Espectáculos Taurinos de la Comunitat, tal y como ha asegurado el conseller Més... |
 | El INE abre la puerta a que los representantes de los partidos políticos presenten las impugnaciones al censo a partir de hoy
El incremento repentino en más de 40 personas en un censo electoral como es el Més... |
 | IV Marxa senderista per la Tinença de Benifassà5 de juny de 2011Sortida des de Fredes a les 9 h.Itinerari: Fredes - El Boixar - Fredes.Distància 20 km Més... |
 |
MÉS INFORMACIÓ
Passat dilluns, les Corts es van dissoldre a causa de la convocatòria, oficial, de les eleccions autonòmiques, que com sempre, hi coincideix amb les municipals. En aquest decret, a més Més... |
 |
El próximo 14 de abril se presenta en La Iglesuela del Cid “De cacharros y trastos viejos. Grabados. Litografías. Estampas digitales”, exposición que recoge obras del grabador y litógrafo Narciso Més... |
 |
CLIC AQUÍ PARA CONOCER LOS CARTELES Més... |
 | El proximo 30 de Abril y 1 de Mayo tendra lugar la Quedada de apertura del Centro BTT Maestrazgo. La cita servira para dar a conocer las rutas de este centro asi como de punto de encuentro para los Més... |
|
|
