|
La Conselleria de Medi Ambient ha col.locat durant aquest estiu prop de 3.900 trampes de feromomas per lluitar contra la processionària del pi, dins de les seves actuacions de control de les plagues forestals.
"Aquestes trampes estaran col.locades fins a principis d'octubre i es retiraran primer a les zones més fredes que és on abans finalitza el període de vol de les papallones" ha informat la directora general de Gestió del Medi, M ª Ángeles Centeno.
Centeno ha destacat que "dins d'aquestes actuacions s'ha donat prioritat a la col.locació en espais naturals protegits per la qual cosa s'han instal lat un total de 2.252 trampes en els parcs naturals de la Tinença de Benifassà, Serra d'Irta, Penyagolosa, Chera-Sot de Chera, les Hoces del Cabriel la Serra Calderona, el Montgó, Serra Gelada i el Paratge Natural del Desert de les Palmes ".
Aquesta mesura forma part de les actuacions que està desenvolupant la Conselleria de Medi Ambient per al control de les plagues forestals a la Comunitat Valenciana i que "durant aquest any compta amb un pressupost superior al milió d'euros", ha confirmat la directora general.
Les trampes inclouen feromones, que són substàncies naturals que utilitzen els insectes per comunicar-se entre si. En aquest cas, les trampes porten la feromona sexual que emeten les femelles durant el període de posta i la funció és atreure i capturar les papallones mascle impedint així la reproducció.
Mètode totalment selectiu
M ª Ángeles Centeno ha assenyalat que "es tracta d'un mètode, totalment selectiu, que no afecta altres espècies i que ens permet mantenir les poblacions de plaga en nivells baixos, una vegada que s'han reduït els nivells per altres sistemes". Una actuació que compta amb un pressupost superior als 30.000 euros per aquest any 2010.
Precisament, s'han escollit com a llocs per col.locar aquestes prop de 3.900 trampes aquelles zones en les que l'any passat s'ha intervingut mitjançant l'ús d'insecticides bioracionals.
Amb aquestes trampes s'eviten possibles reinfestacions provinents de la població en diapausa (fenomen pel qual la processionària pot estar soterrada per diversos anys i no veure's afectada pels tractaments), de manera que es redueix el nombre d'intervencions necessàries, i per tant , "la quantitat d'insecticides biorracionals", ha confirmat la directora general.
Aquestes trampes consisteixen en una caixa de plàstic rígid amb dues entrades en forma d'embut piramidal en els seus costats més estrets. Dins es posa una petita càpsula cilíndrica de plàstic que conté, a penes una petita quantitat de feromona, atractiu sexual, de la processionària del pi. Per la part inferior de la caixa es subjecta una bossa de plàstic flexible, que és on es van acumulant les papallones capturades.
A més, la col locació de les trampes, serveix, també, per conèixer més sobre la biologia de l'insecte i es pot conèixer el moment en què es produirà el naixement de les erugues, fet que permet ajustar la data d'un altre tipus de tractaments, si es tracta d'una població d'insectes en expansió o en regressió, entre altres.
Altres actuacions per al control de la processionària
La col.locació de trampes complementen altres actuacions que al llarg de l'any desenvolupa Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge com els tractaments de fumigació tant aeris com manuals ", ha explicat la directora general de gestió del medi natural.
També a l'estiu, la Conselleria de Medi Ambient posa nius per al foment de les aus insectívores, com un mètode més de control de les poblacions d'insectes en aquells muntanyes, especialment procedents de repoblació, en els que per la joventut de l'arbrat no tenen buits que serveixin de refugi a aquestes aus.
A l'hivern s'efectuaran tractaments manuals bossa a bossa en pinedes on els arbres tinguin una alçada no superior a tres metres, per últim, en el tercer quadrimestre de l'any es desenvoluparan els tractaments aeris de les pinedes afectats per importants poblacions de processionària.
En els tractaments aeris personal l'utilitzarem només insecticides del grup dels anomenats biorracionals, és a dir no es tracta d'insecticides tipus verí que afecten el sistema nerviós com són els insecticides clàssics, sinó que els que utilitzem pertorba algun procés elemental dels insectes, per exemple , la interrupció de la muda de les erugues.
Processionària del pi
La processionària del pi és un insecte autòcton únicament present en les pinedes mediterrànies. El que es pretén, és el manteniment per sota de nivells tolerables, que evitin lèrgies a les persones i permeten la recuperació de la nostra coberta arbòria.
Es tracta, sens dubte, de la plaga més coneguda de les muntanyes valencians per la seva espectacularitat, tot i que poques vegades produeix la mort dels pins. Atès que es desenvolupa sobre de les fulles, és senzill determinar el seu nivell d'infestació mitjançant l'ús d'una escala de zero a cinc, en què el nivell zero és la no presència i el nivell cinc la pèrdua de tot el fullatge de les masses estudiades. No obstant això, ni tan sols en aquests nivells cinc els pins moren ", ha conclòs la directora general de Gestió del Medi, M ª Ángeles Centeno.
La Conselleria de Medi Ambient ha col.locat durant aquest estiu prop de 3.900 trampes de feromomas per lluitar contra la processionària del pi, dins de les seves actuacions de control de les plagues forestals.
"Aquestes trampes estaran col.locades fins a principis d'octubre i es retiraran primer a les zones més fredes que és on abans finalitza el període de vol de les papallones" ha informat la directora general de Gestió del Medi, M ª Ángeles Centeno. Centeno ha destacat que "dins d'aquestes actuacions s'ha donat prioritat a la col.locació en espais naturals protegits per la qual cosa s'han instal lat un total de 2.252 trampes en els parcs naturals de la Tinença de Benifassà, Serra d'Irta, Penyagolosa, Chera-Sot de Chera, les Hoces del Cabriel la Serra Calderona, el Montgó, Serra Gelada i el Paratge Natural del Desert de les Palmes ".
Aquesta mesura forma part de les actuacions que està desenvolupant la Conselleria de Medi Ambient per al control de les plagues forestals a la Comunitat Valenciana i que "durant aquest any compta amb un pressupost superior al milió d'euros", ha confirmat la directora general.
Les trampes inclouen feromones, que són substàncies naturals que utilitzen els insectes per comunicar-se entre si. En aquest cas, les trampes porten la feromona sexual que emeten les femelles durant el període de posta i la funció és atreure i capturar les papallones mascle impedint així la reproducció.
Mètode totalment selectiu
M ª Ángeles Centeno ha assenyalat que "es tracta d'un mètode, totalment selectiu, que no afecta altres espècies i que ens permet mantenir les poblacions de plaga en nivells baixos, una vegada que s'han reduït els nivells per altres sistemes". Una actuació que compta amb un pressupost superior als 30.000 euros per aquest any 2010.
Precisament, s'han escollit com a llocs per col.locar aquestes prop de 3.900 trampes aquelles zones en les que l'any passat s'ha intervingut mitjançant l'ús d'insecticides bioracionals.
Amb aquestes trampes s'eviten possibles reinfestacions provinents de la població en diapausa (fenomen pel qual la processionària pot estar soterrada per diversos anys i no veure's afectada pels tractaments), de manera que es redueix el nombre d'intervencions necessàries, i per tant , "la quantitat d'insecticides biorracionals", ha confirmat la directora general.
Aquestes trampes consisteixen en una caixa de plàstic rígid amb dues entrades en forma d'embut piramidal en els seus costats més estrets. Dins es posa una petita càpsula cilíndrica de plàstic que conté, a penes una petita quantitat de feromona, atractiu sexual, de la processionària del pi. Per la part inferior de la caixa es subjecta una bossa de plàstic flexible, que és on es van acumulant les papallones capturades.
A més, la col locació de les trampes, serveix, també, per conèixer més sobre la biologia de l'insecte i es pot conèixer el moment en què es produirà el naixement de les erugues, fet que permet ajustar la data d'un altre tipus de tractaments, si es tracta d'una població d'insectes en expansió o en regressió, entre altres.
Altres actuacions per al control de la processionària
La col.locació de trampes complementen altres actuacions que al llarg de l'any desenvolupa Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge com els tractaments de fumigació tant aeris com manuals ", ha explicat la directora general de gestió del medi natural.
També a l'estiu, la Conselleria de Medi Ambient posa nius per al foment de les aus insectívores, com un mètode més de control de les poblacions d'insectes en aquells muntanyes, especialment procedents de repoblació, en els que per la joventut de l'arbrat no tenen buits que serveixin de refugi a aquestes aus.
A l'hivern s'efectuaran tractaments manuals bossa a bossa en pinedes on els arbres tinguin una alçada no superior a tres metres, per últim, en el tercer quadrimestre de l'any es desenvoluparan els tractaments aeris de les pinedes afectats per importants poblacions de processionària.
En els tractaments aeris personal l'utilitzarem només insecticides del grup dels anomenats biorracionals, és a dir no es tracta d'insecticides tipus verí que afecten el sistema nerviós com són els insecticides clàssics, sinó que els que utilitzem pertorba algun procés elemental dels insectes, per exemple , la interrupció de la muda de les erugues.
Processionària del pi
La processionària del pi és un insecte autòcton únicament present en les pinedes mediterrànies. El que es pretén, és el manteniment per sota de nivells tolerables, que evitin lèrgies a les persones i permeten la recuperació de la nostra coberta arbòria.
Es tracta, sens dubte, de la plaga més coneguda de les muntanyes valencians per la seva espectacularitat, tot i que poques vegades produeix la mort dels pins. Atès que es desenvolupa sobre de les fulles, és senzill determinar el seu nivell d'infestació mitjançant l'ús d'una escala de zero a cinc, en què el nivell zero és la no presència i el nivell cinc la pèrdua de tot el fullatge de les masses estudiades. No obstant això, ni tan sols en aquests nivells cinc els pins moren ", ha conclòs la directora general de Gestió del Medi, M ª Ángeles Centeno. |
