|
Escrit per Administrator
|
|
dilluns, 20 de juliol de 2009 12:20 |
|
Popularment es diu que no s’ha de mossegar la mà que et dóna de menjar, més coneguda en la seua forma castellana “no morder la mano que te da de comer”. Això és vàlid mentre la mà et continue donant de menjar (i avui dia també permetent-te pagar hipotèques, préstecs, impostos, continuar consumint,…etc). També és popular el raonament de que qui protesta davant l’autoritat no en traurà res de bo. Ja se sap: l’autoritat és l’autoritat, el poderós/a, el capo. Pero quan parlem de l’autoritat escollida en el que s’anomena una societat democràtica se suposa que les condicions haurien de ser substancialment diferents. Se suposa (si no és molt suposar) que som davant una autoritat emanada del poble i per al poble. Dins d’eixa societat cal entendre que qui protesta està exercint el seu dret a expressar-se. D’això se’n diu llibertat d’expressió, un dret fonamental a la nostra i a qualsevol constitució democràtica.
Malauradament per a moltes autoritats democràtiques la cosa no està tan clara i és habitual veure com persones que protesten i són crítiques amb l’acció de govern passen a ocupar un lloc a la llista negra dels que no són agraciats pel poder. I no estic parlant del que es considera oposició. Entenc que una societat democràtica hauria de caracteritzar-se per tindre (o aspirar a tindre) una cultura democràtica on la participació, la crítica i l’enfrontament d’idees siguessen valorats per damunt de la indiferència i la passivitat. Prou que els nostres governants ens diuen que hem de participar, que tothom té dret a expressar-se,… que “vivim en el millor dels mons possibles”(subtil forma de reprimir la transformació social).
El problema és que moltes vegades allò que es diu no té res a veure amb allò que es fa. De fet, l’engany i la manipulació semblen consubstancials a qualsevol forma de poder. I les nostres societats democràtiques no se n’escapen, ans al contrari: es justifiquen guerres, s’estableixen governs-titella, es sancionen i es bloquejen països,…tot en nom de la democràcia. Per tant, si la nostra democràcia es presenta com argument per a justificar intervencions en altres sobiranies nosaltres tenim el deure inexcussable de reclamar a la nostra democràcia més sentit democràtic. Això és ètica.
Jordi Conesa
|
